Del laboratori a la societat: transferència eficaç de coneixement

Universitat Jaume I

Del laboratori a la societat: transferència eficaç de coneixement

La població és cada vegada més conscient de la importància de desinfectar espais d’ús comú o de la necessitat d’utilitzar equips de protecció individual (EPIs) per a evitar la transmissió i propagació del coronavirus. En aquests moments és una prioritat la cerca de materials avançats que exerceixen activitat contra una varietat de microorganismes patògens, incloent un ampli espectre de bacteris, fongs i virus i el desenvolupament noves tecnologies per a la seua funcionalización en EPIs. En la situació actual apareixen nous reptes que, si se saben aprofitar, poden arribar a ser autèntiques oportunitats que animen a crear i desenvolupar projectes innovadors per a la generació de noves tecnologies.

Aquesta pandèmia ha posat a prova les capacitats del sistema d’investigació i ha propiciat la col·laboració entre universitats, centres d’investigació, empreses de base tecnològica i unes altres que aparentment no tindrien molt a veure amb aquesta crisi. Un exemple d’aquesta fructífera col·laboració és el Laboratori de Química Teòrica i Computacional (QTC) de l’UJI, del qual sóc responsable, que des de fa més de 30 anys ha desenvolupat una intensa col·laboració amb el Centre per al Desenvolupament de Materials Funcionals (CDMF) de la Universitat Federal de São Carlos al Brasil, que ha donat com a resultat la síntesi i el desenvolupament de processos de fabricació de nanomaterials amb una resposta biològica millorada. Aquest equip internacional ha obtingut nous materials i modular les seues propietats per a aplicacions tecnològiques, com és el cas de sensors de gasos, fotocatalizadores, però també s’han aconseguit sintetitzar i desenvolupar nanomaterials més avançats que desactiven microorganismes i materials sintetitzats per irradiació d’electrons i/o làser, amb propietats bactericides i antifúngiques molt potents.

Una d’aquestes iniciatives es va plasmar amb la consolidació de l’empresa de base tecnològica Nanox Technology que no per casualitat té el seu germen i posterior desenvolupament en la col·laboració entre el QTC i el CDFM. Des de la seua creació l’any 2005, Nanox Technology ha desenvolupat més de 35 productes, que estan sent comercialitzats a Amèrica del Sud, els Estats Units, Agafava, el Japó, la Xina, i Europa, oferint als seus clients protecció antimicrobiana d’ampli espectre, mitjançant actius de baixa toxicitat, no migratoris i sense compostos orgànics volàtils. Encara que un dels assoliments més remarcables de Nanox Technology, davant l’exigència i la immediatesa que marca la pandèmia de COVID-19, han sigut les màscares de protecció dissenyades per l’empresa. Es tracta de la primera màscara de protecció reutilitzable, feta amb material antimicrobià amb nanotecnologia avançada i que compta amb un 99% d’efectivitat i permet fins a un màxim de 50 rentades. Aquesta màscara elimina el virus que provoca la COVID-19 en dos minuts de contacte i suposa una protecció tant si es té contacte per l’aire o com si es manté contacte prolongat amb una superfície infectada. A més, s’estan fabricant bates i roba per als professionals de la salut, la qual cosa permet una major seguretat a l’hora de combatre contra aquesta malaltia i aquest virus als hospitals i centres de salut. Recentment, s’ha desenvolupat una nova tecnologia que permet fabricar una pel·lícula plàstica adhesiva per a protegir superfícies, com a manetes de portes, passamans, botons d’ascensors i pantalles tàctils, que és capaç d’inactivar el nou coronavirus per contacte.

Si alguna cosa hem après de la doble crisi, sanitària i econòmica, provocada per l’aparició del COVID-19 és el fet que la societat ara s’acorda, més que mai, i recorre al personal científic i tecnòleg. La seua labor investigadora cerca donar respostes eficaces per a lluitar contra aquest nou virus, i no s’ha de quedar només en el treball que es realitza en els laboratoris universitaris i en la publicació d’articles en revistes especialitzades, sinó que ha de tenir una aplicació pràctica. Aquest és el cas del descobriment d’aquests teixits i plàstics, que suposen tota una barrera de protecció essencial per a enfrontar-se a la pandèmia. El principal èxit d’aquest descobriment és que no existeix producte, ni tampoc un altre treball publicat sobre un material amb tan alt espectre d’acció microbicida (bacteris, fongs i virus). Aquest material està constituït per nanopartícules de plata metàl·lica i un semiconductor.  Aquesta combinació li confereix unes propietats úniques, a causa de la sinergia entre l’efecte plasmónico de la plata i la capacitat del semiconductor per a generar espècies molt reactives que destrueixen als bacteris, fongs, i virus. Les característiques diferencials d’aquest producte són la prevenció d’infeccions creuades causades per patògens com a bacteris i fongs oportunistes, responsables de l’empitjorament de COVID-19. El compost que s’ha desenvolupat amb aquestes propietats innovadores i el seu posterior funcionalización en teixits, plàstics, i altres materials ha generat noves tecnologies que estan revolucionant la indústria tèxtil per a la fabricació de teixits, tant sintètics com naturals, i de plàstics per a la protecció, transmissió i erradicació de la pandèmia.

El present desenvolupament i aplicació de noves tecnologies és un exemple que com des de l’UJI s’han donat solucions urgents a aquesta situació sobrevinguda, per a mitigar i resoldre aquest greu problema mundial, que continuarà sent-ho en el curt i mitjà termini. Aquestes solucions passen per transferir aquest coneixement científic, que no coneix davanteres, com el nou virus, que s’aconsegueix dels resultats de la investigació tant en ciències bàsiques com aplicades, per a traslladar-lo a la societat, i és capaç d’aconseguir un elevat impacte socioeconòmic, que permet generar riquesa i millorar la qualitat de vida dels éssers humans.

Juan M. Andrés Bort, catedràtic de Química Física i responsable del Laborario de Química Teòrica i Computacional (QTC)

Article publicat en el diari Mediterrani el diumenge 25 d’octubre de 2020

Sobre LAbI UFSCar 2918 Artigos
O Laboratório Aberto de Interatividade para Disseminação do Conhecimento Científico e Tecnológico (LAbI), vinculado à Universidade Federal de São Carlos (UFSCar), é voltado à prática da divulgação científica pautada na interatividade; nas relações entre Ciência, Arte e Tecnologia.